Vés al contingut

Jacqueline Woodson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJacqueline Woodson

(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 febrer 1963 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Columbus (Ohio) Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicAfroamericans Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Adelphi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura infantil i juvenil i activitat literària Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Brooklyn Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, poetessa, escriptora de literatura infantil, novel·lista, directora de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1991 Modifica el valor a Wikidata -
GènereProsa Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
Lloc webjacquelinewoodson.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Jacqueline.Woodson X: JackieWoodson Instagram: jacqueline_woodson TED: jacqueline_woodson Goodreads author: 74640 Modifica el valor a Wikidata

Jacqueline Woodson (Columbus, Ohio, USA, 12 de febrer de 1963) és una escriptora estatunidenca de llibres per a nens i adolescents. És coneguda sobretot per Miracle's Boys, i els seus títols guanyadors del "Newbery Honor": Brown Girl Dreaming, After Tupac and D Foster, Feathers i Show Way. Va ser anomenada "Ambaixadora Nacional per a la literatura juvenil", per la Biblioteca del Congrés, pel bienni 2018-2019.

Carrera com a escriptora

[modifica]
« [I wanted] to write about communities that were familiar to me and people that were familiar to me. I wanted to write about communities of color. I wanted to write about girls. I wanted to write about friendship and all of these things that I felt like were missing in a lot of the books that I read as a child.[1] »

Després dels estudis d'anglès a la universitat Adelphi, Woodson va anar a treballar per Kirchoff/Wohlberg. Va ajudar a escriure les proves estàndard de lectura de Califòrnia amb fragments de la seva primera obra inèdita i va cridar l'atenció d'una agent de llibre infantil a la mateixa empresa. Tot i que no en va sortir res, va fer sortir del calaix el seu primer manuscrit. Aleshores, es va matricular al taller d'escriptura de Bunny Gable a la New School (Nova York), on Bebe Willoughby, editor a Delacorte, va sentir una lectura de Last Summer with Maizon i li'n va demanar el manuscrit. Delacorte va comprar el manuscrit, però Willoughby va deixar l'empresa abans d'editar-lo i així Wendy Lamb va agafar el paper d'editora i va publicar els sis primers llibres de Woodson.[2]

Inspiracions

[modifica]

La joventut de Woodson va transcórrer entre Carolina del Sud i Brooklyn. En una entrevista amb Jennifer M. Brown, va recordar: "El Sud era tan exuberant i tan lent i tan centrat en la comunitat. La ciutat era emocionant, tot és movia ràpidament i elèctrica. Brooklyn era molt més divers: en el bloc on vaig créixer, hi havia persones alemanyes, persones de la República Dominicana, persones de Puerto Rico, afroamericans del sud, americans del Carib, asiàtics."

Quan se li demanà quines havien estat les seves influències en una entrevista amb Hazel Rochman, Woodson respongué: "Dos escriptors importants per mi són James Baldwin i Virginia Hamilton. Em va impressionar descobrir que Virginia Hamilton era afroamericana com jo. Més tard, Nikki Giovanni va tenir un efecte similar en mi. Sento que vaig aprendre a escriure amb Baldwin. Era un futurista, escrivint sobre raça i gènere molt de temps abans que la majoria de la gent se sentís còmoda amb aquests temes. Traspassava les línies de classe per tot arreu, i cada un dels seus personatges era extraordinàriament creïble. Encara el faig baixar del meu prestatge quan em sento encallada".[3] Altres influències primerenques inclouen The Bluest Eye i Sula de Toni Morrison i el treball de Rosa Guy així com el seu professor d'anglès de secundària, el Sr. Miller. Louise Meriwether fou també mencionada.[4]

Estil

[modifica]

Com a autora, Woodson és coneguda pels escenaris físics detallats que descriu a cada un dels seus llibres. Col·loca fronteres a tot arreu —socials, econòmiques, físiques, sexuals, racials— i els seus personatges trenquen les fronteres físiques i psicològiques per crear una història forta i emocional. És també coneguda pel seu optimisme. Ha dit que li desagraden els llibres que no ofereixen esperança. Esmenta la novel·la Sounder com un exemple de novel·la lúgubre i desesperada. D'altra banda, va gaudir de A Tree Grows in Brooklyn; encara que la família era molt pobre, els personatges experimenten moments d'esperança i pura bellesa. Utilitza aquesta filosofia en la seva obra:"Si estimes les persones que crees, pots veure-hi l'esperança."

Com a escriptora escriu conscientment per a una audiència jove. Hi ha autors que escriuen sobre adolescència o des del punt de vista de la joventut, però la seva obra està destinada a audiències d'adult. Woodson escriu sobre infantesa i adolescència pensant en una audiència d'adolescents. En una entrevista a la National Public Radio (NPR) va dir, "estic escrivint sobre adolescents per a adolescents. I penso que la diferència principal és que, quan estàs escrivint per a un grup d'edat particular, especialment un grup d'edat més jove, l'escriptura no pot ser tan implícita. Estàs més en el moment. No tenen l'experiència d'un adult des de la qual mirar enrere. Així que estàs en el moment de ser un adolescent... i la immediatesa i la urgència són molt presents, perquè allò és el què se sent en ser un adolescent. Tot és tan important, tan gran, tan traumàtic. I tot això ha de ser a lloc per ells."[5]

Ensenyances

[modifica]

Jacqueline Woodson ha influït en molts altres escriptors, incloent Un Na, que la reconeix com la seva primera mestra d'escriptura. Woodson també fa classes al taller d'escriptura de l'estiu per a adolescents de la National Book Foundation i en co-edita l'antologia anual de la seva feina.

Temes

[modifica]

Alguns comentaristes han etiquetat la seva escriptura de "issue-related", però Woodson creu que els seus llibres tracten qüestions universals. Ha abordat temes dels quals no es parlava generalment quan els seus llibres van ser publicats, incloent-hi parelles interracials, homosexualitat i embaràs adolescent. Ella ho fa sovint amb personatges compassius posats en situacions realistes. Woodson declara que el seu interès és en explorar moltes perspectives diferents a través de les seves obres, no imposant les seves opinions als altres.

Woodson té diversos temes que apareixen en moltes de les seves novel·les. Explora assumptes de gènere, classe i raça així com família i història. És coneguda per utilitzar aquests temes comuns de manera trencadora.[6] Encara que molts dels seus personatges tenen "etiquetes" que els fan "invisibles" en la societat, Woodson escriu més aviat sobre la seva recerca d'ells mateixos més que no pas sobre la recerca d'igualtat o justícia social.

Gènere

[modifica]

Només The Notebooks of Melanin Sun, Miracle's Boys i Locomotion estan escrits d'una perspectiva masculina. La resta d'obres de Woodson presenten narradors femenins. Tanmateix, la seva història breu "Trev", publicada el 2009 dins How Beautiful the Ordinary: Twelve Stories of Identity, presenta un narrador mascle transgènere.

Història i societat afroamericana

[modifica]
« Black women have been everywhere --building the railroads, cleaning the kitchens, starting revolutions, writing poetry, leading voter registration drives and leading slaves to freedom. We've been there and done that. I want the people who have come before me to be part of the stories that I'm telling, because if it weren't for them, I wouldn't be telling stories.[7] »

En la seva novel·la de 2003, Coming on Home Soon, explora tant raça com gènere dins del context històric de la Segona Guerra Mundial.

The other Side és una mirada poètica de la raça a través de dues noies joves, una negra i una blanca, que seuen a un i altre costat de la tanca que separa els seus mons.

Un incident personal es va produir a la cerimònia de lliurament del National Book Awards a Jacqueline Woodson el novembre de 2014: el presentador, Daniel Handler, va fer una broma poc afortunada sobre síndries, que són motiu per als retrats racistes als EUA. La resposta de Woodson va ser expressada en un article del New York Times. Amb el títol "The Pain of the Watermelon Joke" (El dolor de l'acudit amb síndries) explicà que el comentari de Daniel Handler provenia d'una profunda ignorància. Va subratllar la necessitat de "fer arribar a la gent la història brillant i brutal del país, amb l'objectiu que ningú no torni a pujar a un escenari un vespre i faci broma amb el passat massa sovint dolorós d'una altra persona.[8]

Estat econòmic

[modifica]

The Dear One és notable perquè que tracta de les diferències entre rics i pobres dins de la comunitat negra.

Identitat sexual

[modifica]

The House You Pass on the Way és una novel·la que parla de la identitat homosexual a través dels personatges principals com Staggerlee.

« Staggerlee knows who she is for the most part, but her friend Trout is struggling, conforming, trying to fit in somewhere. I wish I had had this book when I was a kid and trying to fit in while being a tomboy and so unfeminine.[9] »

En The Dear One Woodson introdueix una relació lesbiana fortament compromesa entre Marion i Bernadette. Llavors, la contrasta a una família heterosexual trencada, que acaba resultant en una adolescent de Harlem anomenada Rebecca que es trasllada a viure amb elles i la seva filla de dotze anys, Feni.

Resposta de la crítica

[modifica]

Last Summer with Maizon, el primer llibre de Woodson, va ser elogiat pels crítics per crear personatges femenins positius i el punyent retrat dels amics d'onze anys. Els crítics també van comentar en el seu convincent sentit de l'espai i les vívides relacions entre els personatges. Els següents dos llibres de la trilogia, Maizon at Blue Hill i Between Madison and Palmetto, foren també ben rebuts pels seus personatges realistes i l'estil enèrgic d'escriptura. Els temes d'autoestima i identitat són tractats en els tres llibres. Uns quants crítics observaren que hi havia una manca lleu de focalització, ja que la trilogia tocava lleugerament i de pressa massa problemes diferents en massa poques pàgines.

Quan rebé el premi "Margaret A. Edwards" el 2006, el jurat de bibliotecaris va comentar: "els llibres de Woodson són potents, trencadors i una exploració molt personal de les moltes maneres en què la identitat i l'amistat transcendeixen els límits de l'estereotip".

Censura

[modifica]

Alguns dels temes que tracta Woodson en els seus llibres encenen un llumet vermell en la censura. L'homosexualitat, maltractament de menors, paraulotes i altres continguts han donat lloc a afers amb la censura. En una entrevista a la NPR Woodson va dir que utilitza molt poques paraulotes en els seus llibres i que els problemes que els adults tenen amb els seus temes diuen més sobre amb què estan incòmodes ells que no pas el que els seus estudiants podrien pensar. Suggereix que es pensi en les diverses influències exteriors a les quals tenen accés els adolescents avui en dia, i, aleshores, que es compari amb els temes dels seus llibres.

Vida personal

[modifica]

Woodson viu a Brooklyn amb la seva companya Juliet Widoff, metgessa. La parella té dos fills: una nena, Toshi Georgianna, i un nen, Jackson-Leroi.[10]

Premis i honors

[modifica]

Obra completa

[modifica]

Novel·les

[modifica]

Cap de les seves novel·les no ha estat traduïda al català.

Títols per a preadolescents

[modifica]
  • Last Summer with Maizon (1990)
  • Maizon at Blue Hill (1992)
  • Between Madison and Palmetto (1993)
  • Feathers (2007)
  • After Tupac and D Foster (2008)
  • Peace Locomotion (2009)
  • Locomotion (2010), novel·la en vers
  • Brown Girl Dreaming (2014), novel·la en vers

Títols per a joves adults

[modifica]
  • The Dear One (1990)
  • I Hadn't Meant to Tell You This (1994)
  • From the Notebooks of Melanin Sun (1995)
  • The House You Pass on the Way (1997)
  • If You Come Softly (1998)
  • Lena (1999)
  • Miracle's Boys (2000)
  • Hush (2002)
  • Behind You (2004)
  • Beneath a Meth Moon (2012)
  • The Letter Q: Queer Writers' Notes to Their Younger Selves (2012) (col·laboradora)

Llibres il·lustrats

[modifica]
  • Martin Luther King, Jr. and His Birthday (no ficció), il·lustrat per Floyd Cooper (1990)
  • Book Chase, il·lustrat per Steve Cieslawski (1994)
  • We Had a Picnic This Sunday Past, il·lustrat per Diane Greenseid (1997)
  • Sweet, Sweet Memory, il·lustrat per Floyd Cooper (2000)
  • The Other Side, il·lustrat per E. B. Lewis (2001)
  • Visiting Day, il·lustrat per James Ransome (2002)
  • Our Gracie Aunt, il·lustrat per Jon J. Muth (2002)
  • Coming on Home Soon, il·lustrat per E. B. Lewis (2003)
  • Show Way, il·lustrat per Hudson Talbott (2006)
  • Pecan Pie Baby, il·lustrat per Sophie Blackall (2010)
  • Each Kindness, il·lustrat per E. B. Lewis (2012)
  • This Is the Rope, il·lustrat per James Ransome (2013)

Adaptacions

[modifica]

Pel·lícula

[modifica]

El 2002, Spike Lee i altres van convertir Miracle's Boys en una miniserie.

Enregistraments d'àudio

[modifica]
  • I Hadn't Meant to Tell You This, Recorded Books, 1999
  • Lena, Recorded Books, 1999
  • Miracle's Boys, Listening Library, 2001
  • Locomotion, Recorded Books, 2003

Referències

[modifica]
  1. ↑ "Jacqueline Woodson." Contemporary Authors Online. Detroit: Gale, 2008. Literature Resource Center. HENNEPIN COUNTY LIBRARY. June 13, 2009. "Volia escriure sobre comunitats que m'eren familiars i persones que m'eren familiars. Volia escriure sobre comunitats de color. Volia escriure sobre noies. Volia escriure sobre l'amistat i sobre totes les coses que jo creia que mancaven en molts llibres que havia llegit de nena"
  2. ↑ Brown, Jennifer M. "From outsider to insider. (PWInterview)." Publishers Weekly. 249.6 (February 11, 2002): p. 156. Literature Resource Center. Gale. HENNEPIN COUNTY LIBRARY. June 13, 2009.
  3. ↑ Rochman, Hazel. "Jacqueline Woodson", Booklist. 101.11 (February 1, 2005), p. 968. Literature Resource Center. Gale. HENNEPIN COUNTY LIBRARY. June 13, 2009
  4. ↑ Williams, Carla. «Woodson, Jacqueline Arxivat 2008-09-07 a Wayback Machine.». [Consulta: January 24, 2009].
  5. ↑ "Interview: Jeffrey Eugenides, Jonathan Lethem and Jacqueline Woodson discuss the writer's view of adolescence". Talk of the Nation (August 19, 2004): Literature Resource Center. Gale. HENNEPIN COUNTY LIBRARY. June 13, 2009.
  6. ↑ Rochman, Hazel. "Jacqueline Woodson", Booklist. 101.11 (February 1, 2005), p. 968. Literature Resource Center. Gale. HENNEPIN COUNTY LIBRARY. June 13, 2009.
  7. ↑ "Les dones negres han estat per tot arreu --construint ferrocarrils, netejant les cuines, iniciant revolucions, escrivint poesia, liderant iniciatives de registre de votants, conduint els esclaus a la llibertat. Hem estat allà i hem fet això. Vull que la gent que hi ha estat abans que jo siguin par de les històries que explico, perquè, si no fos per elles, no estaria escrivint històries". Rochman, Hazel. "Jacqueline Woodson", Booklist. 101.11 (February 1, 2005), p. 968. Literature Resource Center. Gale. HENNEPIN COUNTY LIBRARY. June 13, 2009.
  8. ↑ Woodson, Jacqueline. «The Pain of the Watermelon Joke». New York Times, 28-11-2014.
  9. ↑ "Staggerlee sap essencialment qui és, però la seva amiga Trout es debat intentant encaixar en algun lloc. Hauria volgut tenir aquest llibre quan era una adolescent i intentava encaixar essent una homenot i tan poc femenina". Rochman, Hazel. "Jacqueline Woodson", Booklist. 101.11 (February 1, 2005), p. 968. Literature Resource Center. Gale. HENNEPIN COUNTY LIBRARY. June 13, 2009.
  10. ↑ «“I Believe in Brooklyn”: At Home with Jacqueline Woodson - Brooklyn Magazine» (en en-us). Brooklyn Magazine, 28-09-2015 [Consulta: 24 març 2018].
  11. ↑ «Best Books for Young Adults Annotated List 2004 | Young Adult Library Services Association (YALSA)». [Consulta: 7 novembre 2015].
  12. ↑ 12,0 12,1 «Coretta Scott King Book Awards - All Recipients, 1970-Present - Ethnic & Multicultural Information Exchange Round Table (EMIERT)». [Consulta: 7 novembre 2015].
  13. ↑ «2015 Newbery, Caldecott and Printz awards announced». [Consulta: 10 octubre 2015].
  14. ↑ «2005 Quick Picks for Reluctant Young Adult Readers | Young Adult Library Services Association (YALSA)». [Consulta: 7 novembre 2015].
  15. ↑ "2006 Margaret A. Edwards Award Winner". Young Adult Library Services Association (YALSA). American Library Association (ALA).
    "Edwards Award". YALSA. ALA. Retrieved October 10, 2013.
  16. ↑ «Newbery Medal and Honor Books, 1922-Present». Association for Library Service to Children (ALSC). [Consulta: 7 novembre 2015].
  17. ↑ «Jacqueline Woodson Named Young People’s Poet Laureate». The Poetry Foundation, 03-06-2015. Arxivat de l'original el 4 de novembre 2015. [Consulta: 7 novembre 2015].
  18. ↑ 2016 "Newbery, Caldecott awards honor best children's books", CNN, January 11, 2016.
  19. ↑ Alexandra Alter. «Jacqueline Woodson is Named National Ambassador for Young People’s Literature». New York Times, 04-01-2018. [Consulta: 4 gener 2018].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jacqueline_Woodson&oldid=34207214»